- Tradició de tots sants :Tots Sants és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia de difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius.Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.
Tots Sants, el primer de novembre, és una festa dedicada al record dels avantpassats. S’escau en un temps de transició. Els hàbits de les persones canvien i es preparen per als mesos de fred i fosca creixent. La natura, després de l’esclat de l’estiu, entra en un temps de mort aparent: les fulles dels arbres cauen, no hi ha flors i les plantes semblen adormides. No és estrany que des de l’antigor moltes cultures haguessin instituït en aquest moment una festa en record dels difunts.
Al començament, el cristianisme va traslladar la festa dels difunts a la primavera, ja que es vinculava a la creença en la resurrecció, i celebrava la festa dels Màrtirs poc després de la Pasqua. Però la forta tradició anterior, bàsicament en els països de cultura celta, va retornar la festa cap a la tardor, en forma de doble diada. D’una banda, des del principi del segle IX se celebra la festa de Tots els Sants, dedicada a tots aquells que pel comportament en vida s’han guanyat un lloc al paradís, l’1 de novembre.
Un costum bàsic de la festa ha estat la visita als cementiris. S’hi va a arranjar i guarnir les tombes dels familiars i d’altres persones conegudes o simplement a passejar i observar les tombes, tan diverses en la forma.
La motivació de la festa ha canviat molt els darrers anys. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. La mort dels vells s’acceptava, doncs, amb menys dramatisme que les accidentals o les de persones joves. Era, en tot cas, un fet quotidià. La gent moria a casa, acompanyada pels familiars, grans i petits, i pel veïnat. Les vetlles tenien lloc al domicili i els seguicis funeraris sortien de la porta de casa.
No obstant això, la societat actual ha deixat de tenir una relació propera amb la mort quotidiana, fins al punt que hom reclama la necessitat d’una nova pedagogia.
2.HALLOWEEN:
Conegut com Noche de Brujas o nit del difunt, és una celebració d'origen celta que se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre, principalment en anglosaxona com Canadà, Estats Units, Irlanda o el Regne Unit països, i, en menor mesura, a Argentina, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú o la totalitat de l'Amèrica Llatina i gran part d'Espanya. Les seves arrels estan vinculades a la commemoració celta del Samhain i la festivitat cristiana del dia de tots sants, celebrat pels catòlics el 1 de novembre. És principalment una celebració secular, encara que alguns consideren que té un fons religió. Els immigrants irlandesos transmet les versions de la tradició de Nord-Amèrica durant el gran fam irlandesa. Tot i ser de països anglosaxons purament, a Austràlia i Nova Zelanda, no tan observa com en altres països.El dia és sovint associada amb els colors taronja, negre i porpra i està fortament associada amb símbols com la jack-o'-lantern. Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i la festa de les disfresses, fogueres, visitar cases embruixada, bromes, la lectura històries de por i horror pel·lícules per ser vistos
